Claudina Thévenet neix a Lyon el 30 de març de 1774. Després de viure les dures experiències de la Revolució Francesa i l'afusellament de dos dels seus germans, comprèn que el que el món necessita, urgentment, és descobrir l'existència d'un Déu bo que estima sense condicions a totes les persones. Aquesta és la seva experiència personal i el llegat que li van deixar els seus dos germans abans de morir: "Perdona com nosaltres perdonem". Aquest moment marca la seva vida. Té 19 anys. Ja abans d'acabar la guerra, inicia un apostolat clandestí, defensant, juntament amb altres joves, la fe de Crist i el seu missatge evangèlic. No la deixen tampoc indiferent les paraules dels seus germans.

Claudina respondrà a les necessitats urgents de la seva època, dedicant tot el seu temps als nens i joves que viuen abandonats i en la ignorància religiosa. Un dia, acull a dues òrfenes abandonades en el pòrtic de la Parròquia de Saint Nizier.

En aquest moment, amb la col·laboració de companyes joves, neix una primera Providència que rebrà el nom de Providència del Sagrat Cor; estem a la fi de 1815. La nit del 5 al 6 d'octubre de 1818, Claudina deixa a la seva anciana mare per instal·lar-se definitivament en una humil casa, amb prou feines moblada. Amb una obrera, una òrfena i un teler de seda, Claudina acaba de fundar la Congregació de les Religioses de Jesús-Maria: "Em semblava haver-me llançat a una empresa boja sense cap garantia d'èxit".

I l'obra es desenvolupa i creix sota la direcció de Claudina. El seu principal objectiu és l'educació dels nens i dels joves, amb una clara preferència pels més desfavorits.

La seva pedagogia es basa en l'amor, en la bondat, en l'atenció a cada persona i en l'esperit de família. El 3 de febrer de 1837, mor a la casa de Fourvière. Claudina havia viscut l'experiència de Déu, i es va donar totalment a Ell. Les seves últimes paraules: "Què n'és de bo el bon Déu" indiquen el tarannà d'aquesta gran dona.

La Congregació de Jesús-Maria inicia aviat la seva expansió missionera per altres nacions. En 1843 arriben les primeres religioses a l'Índia; molt pocs anys després, el 16 de juliol de 1850, s'estableixen per primera vegada a Espanya, al llavors poble veí de Barcelona, Sant Andreu de Palomar.